EÒLIA, en el terreny de la interpretació, s’ha alimentat des de sempre del seu contacte directe amb el món professional. Actors, actrius, dramaturgs i directors professionals han trobat i troben dia a dia en les seves aules un espai per al creixement i l’exploració de nous conceptes. Ja sigui com a professors, o com estudiants.

EÒLIA treballa des d’una orientació eclèctica (incloent diverses tècniques i estils de treball en constant renovació) per ampliar al màxim el registre interpretatiu dels seus alumnes -aspirants a actors o actrius-; donant-los eines i ajudant-los a descobrir què és allò que els fa diferents i per tant únics, com a comunicadors i com a intèrprets.

For privacy reasons YouTube needs your permission to be loaded. For more details, please see our Política de Privadesa.

Des del convenciment que el treball és la clau per estimular el progrés, EÒLIA proposa un recorregut pedagògic per formar actors i actrius de manera integral, tant en el terreny pràctic com en el teòric. Aquí pots trobar totes les eines per desenvolupar les teves qualitats creatives: millorar la relació de la teva veu amb el teu cos, potenciar les teves eines expressives, desenvolupar la teva capacitat de prendre decisions en escena i passar a formar part d’una plataforma de creació que et posarà en contacte amb altres actors, actrius, directors/es i dramaturgs/es emergents i/o en formació. El teatre és una feina d’equip, i la possibilitat d’associació sovint és el detonant imprescindible de la pròpia creativitat.

En definitiva, volem formar un tipus d’actor que s’associï a una estètica plural i moderna; un actor amb discurs propi; un actor amb capacitat d’expressar la seva llibertat i la seva creativitat sense filtres ni complexos; un actor sòlid; imprevisible; imaginatiu. Volem formar actors i actrius rigorosos, íntegres i intel·ligents, amb qualitat i disciplina professional, i amb una gran capacitat de risc pel que fa a la seva disponibilitat artística; actors que siguin capaços d’expressar la seva creativitat sense paràmetres retallats que els mutilin la imaginació i les ganes de ser creatius; actors amb una sòlida preparació intel·lectual que els permeti imaginar, comprendre el món que els envolta, estar més oberts, ser més generosos i, al cap i a la fi, representar i representar-nos d’una manera millor.

Josep Galindo
Cap Departament d’Interpretació i codirector d’Eòlia.

BREUS REFLEXIONS SOBRE LA DIFICULTAT D’INTERPRETAR

El valor de la pedagogia. La pedagogia ha de ser “motivació”. Del primer al darrer minut. Motivació per posar-se a prova en el treball físic i emocional. Motivació per explorar els límits de la pròpia creativitat. Motivació per aprofundir intel·lectualment en els continguts dels universos que es visiten. Motivació per entendre el món. Motivació per comprendre qui som. Un procés d’aprenentatge requereix exigència i paciència; persistència i decisió; creixement i maduració.

Un professor no “ensenya” res, tan sols proposa dinàmiques i comparteix una experiència i uns coneixements professionals adquirits i -amb sort- sempre en procés. Però sobre tot, és important per a l’estudiant entendre que “aprendre” no és en si un acte passiu, sinó que requereix d’un alt nivell d’iniciativa, d’autoexigència i de concentració; una actitud d’obertura total, disponibilitat i entrega absoluta.

La originalitat de “la veritat”. L’intèrpret sempre busca “la veritat”. Al voltant d’una taula, si en parlem, gairebé tots coincidirem en que perseguim un mateix tipus de veritat en la interpretació. Després, sobre el terreny (a l’escenari o a l’aula) aquesta “veritat” agafa molts altres matisos. S’obren moltes possibilitats estètiques. I sovint descobrim que afortunadament (o per desgràcia) no tots buscàvem el mateix.

Aquesta veritat utòpica es basa (en una de les seves múltiples visions) en expressar i desencadenar processos que transmetin una “energia real”. Per tocar ni que sigui amb la punta dels dits aquesta “veritat” és millor “ser real” que ser un pàl·lid reflex d’allò que entenem com a “vida quotidiana”. Aquesta és una de les petites grans contradiccions de la visió que sovint un té el dia que decideix iniciar-se en la formació de ser actor o actriu: ser real (i per tant “convèncer”) no necessàriament vol dir assemblar-se a la realitat que ens envolta. Sinó que sovint vol dit tot el contrari: “interpretar-la”. Aportar-ne una visió. Fes-ne una “interpretació”.

A través de la comprensió profunda de la realitat l’actor pren la decisió personal de com expressar-la. Com ha fet Picasso, Beckett, Shakespeare o Sòfocles (tots a un tir de pedra de la nostra història) així com molts d’altres genis, que per això han trobat un espai entre aquells pocs valents que anomenem originals. A partir de aquesta comprensió del fet escènic i de les seves possibilitats, la decisió final de com expressar la realitat es personal i intransferible. És allò que cadascú pot aportar. És allò que tu pots aportar al món del teatre, mentre el món del teatre t’aporta la resta de coses a tu.

La paradoxa de ser actor. L’ofici d’actor o d’actriu és un dels oficis més complexos, per la inevitable impossibilitat intrínseca que l’individu té d’objectivar el fruit del seu treball. Un actor o una actriu actuen, i quan acaben el que han fet, “allò” ja ha passat. En el millor dels casos “allò” haurà deixat un registre concret en els que l’observen però en ell tan sols quedarà un regust, una sensació personal en un mateix i en la mirada dels altres.

L’ofici de l’actor conté en el seu nucli, de fet, una paradoxa metafísica: ell és l’artista i el resultat del seu art, ell és el músic i alhora l’instrument, ell és la causa i l’efecte de tot allò que “fa” i que “és” en l’acte de convèncer i de comunicar-se amb els altres. I és aquest aïllament, aquesta impossibilitat d’observar el seu propi ofici des de fora -mentre és a sobre l’escenari-, en el que radica precisament aquesta gran dificultat.

Josep Galindo (Eòlia, 2012)