La formació d’Eòlia CSAD inclou tècniques i estils de treball en constant renovació per ajudar a l’alumne a donar una base sòlida i professional a la seva vocació artística, i compta amb un equip docent integrat per, majoritàriament, professionals de l’espectacle, en actiu i d’alt nivell.
EÒLIA CSAD, en l’àmbit de la interpretació, ha construït la seva identitat en diàleg constant amb el món professional. Actors, actrius, dramaturgs, dramaturgues, directors, directores formen part activa de la vida de l’escola, compartint l’aula com a espai d’aprenentatge, recerca i transmissió, tant des de la pràctica pedagògica com des del contacte directe amb l’escena i l’audiovisual contemporanis.
La formació interpretativa d’EÒLIA parteix d’una orientació eclèctica i oberta, que integra diverses tècniques, estètiques i metodologies en evolució contínua. El treball s’inspira en referents com Declan Donnellan, Michael Txèkhov i l’Entrenament Daulte, i entén la interpretació com un procés viu que articula cos, imaginació, acció i relació amb l’altre. Aquesta pluralitat no busca l’acumulació de recursos, sinó l’ampliació conscient del registre interpretatiu de cada estudiant.
El treball interpretatiu abasta tant l’escena com la càmera, atenent les especificitats del teatre, el cinema i la televisió. L’escola defensa una interpretació compromesa amb la presència, l’escolta i la veritat, capaç d’adaptar-se als diferents llenguatges sense perdre autenticitat. Acompanyar els estudiants implica ajudar-los a reconèixer la seva singularitat, a assumir riscos i a construir una veu pròpia com a intèrprets i creadors, preparats per comunicar, emocionar i dialogar amb el seu temps i amb el públic.
Josep Galindo, Cap del Departament d’Interpretació.
Dramatúrgia i direcció: l’arquitectura invisible
La dramatúrgia i la direcció escènica són les dues disciplines que permeten idear (dramatúrgia) i concretar i orquestrar (direcció) el complex entrellat dels codis –lingüístics, no verbals, espacials, visuals, auditius…– que conflueixen en el fet escènic. El seu objectiu és provocar individualment en cada espectador –que té la particularitat de manifestar-se col·lectivament com a públic d’un esdeveniment efímer–, una experiència intel·lectual i estètica amb una significació alhora personal i social.
Més concretament, la dramatúrgia és el procés de pensar, concebre, inventar, conceptualitzar, simbolitzar, metaforitzar la totalitat dels elements escènics. Un procés que s’elabora en cada una de les fases de la creació i en el qual hi participen tots i cadascun dels creadors: autor, dramaturg/a, director/a, escenògraf/a, il·luminador/a, dissenyador/a de vestuari, compositor/a, intèrprets… En definitiva, la dramatúrgia total seria la del conjunt de les estratègies emprades per tots els creadors reunits al voltant d’un fet escènic que és, per essència, una creació col·lectiva.
Per la seva banda, la direcció és el procés de provocar, coordinar i fer confluir harmònicament les aportacions de tots els creadors integrats en la construcció del fet escènic. El bon coneixement de la diversitat dels codis és especialment rellevant en el cas del director/a d’escena. L’enfocament a provocar en el públic una resposta estètica i ideològica específica és, en última instància, la seva responsabilitat i objectiu principal.
Tant en el camp de la dramatúrgia com en el de la direcció, l’escola Eòlia entén la pedagogia teatral com el procés a través del qual s’interioritza un seguit d’eines teòriques i pràctiques, s’assoleix el domini de les tècniques pròpies de l’ofici i es desenvolupa un ventall d’hàbits mentals que permetin fluir la intuïció escènica del creador/a integrat en l’equip creatiu. L’objectiu últim és el d’adquirir les habilitats necessàries per tal d’assolir –tant individualment com col·lectivament en el treball de taula i en la sala d’assaig– els millors resultats dalt de l’escenari.
Dintre del pla d’estudis de dramatúrgia i direcció les assignatures teòriques (que s’orienten tant cap a la dramatúrgia –reflexió creativa– com a la direcció –estratègies d’escenificació–) es complementen amb assignatures teòrico-pràctiques orientades específicament cap a la dramatúrgia (entesa, aquí, com a elaboració del text dramàtic i/o escènic) o cap a la direcció (entesa, ara, com a planificació de la posada en escena i la direcció d’actors). Tot i així, l’eix de la carrera és eminentment pràctic i s’articula al voltant de les pràctiques semestrals (enteses com a espai de llibertat creativa de l’estudiant i que funcionen com a assignatura tutoritzada, però sense docent) on s’aboquen els aprenentatges assolits semestre a semestre i s’experimenta amb total independència amb l’objectiu d’assolir un llenguatge estètic i un punt de vista ideològic personals per part de l’estudiant.
Pablo Ley, Cap del Departament de Direcció Escènica i Dramatúrgia.
El treball corporal és un dels fonaments de la formació de l’intèrpret. El recorregut del Departament del Cos i de la Dansa d’Eòlia busca desenvolupar un cos disponible, conscient i expressiu, capaç d’articular accions, emocions i imaginari amb precisió i llibertat. L’aprenentatge s’organitza en quatre cursos progressius que combinen tècnica, percepció i presència escènica. S’estableixen els fonaments del moviment a partir de la consciència corporal, la respiració, el release i el floorwork. L’estudiant explora l’economia d’esforç, la relació amb el terra, la musicalitat i l’escolta de l’espai i del grup. El curs culmina amb un treball de creació que integra anàlisi, composició i interpretació física.
S’aprofundeix en el rigor de l’entrenament i s’incorporen llenguatges tècnics que amplien la capacitat física i expressiva. La tècnica Horton aporta força i alineació, mentre que els estiraments derivats del ioga i principis de Gyrotonic reforcen la mobilitat i la propiocepció. Es treballen barra i centre, aïllaments, seqüències coreogràfiques, fraseig i diagonals des d’una mirada funcional i expressiva. Es consoliden la complexitat tècnica i la profunditat expressiva.
L’estudiant amplia repertori amb dansa contemporània i modern jazz, consolida el floorwork i desenvolupa qualitats de moviment més específiques, així com seqüències llargues i exigents que integren presència, musicalitat i intenció dramatúrgica. El recorregut culmina amb la integració del cos com a instrument professional, en un treball integrat amb el Tf amb un cos madur, disponible i versàtil.
El Departament del Cos i de la Dansa forma intèrprets capaços d’escoltar, imaginar i crear: un cos pensant, preparat per al context professional contemporani.
Nuria Legarda, Cap del Departament de Cos i Dansa.
El treball de veu i dicció és fonamental per al desenvolupament de l’expressivitat de l’intèrpret en escena. En les diverses assignatures que conformen el recorregut d’expressió oral, el treball no s’enfoca, tan sols, des d’un perfeccionament tècnic sinó permetent a l’alumne explorar amb totes les seves habilitats expressives que el portaran a tenir una personalitat artística pròpia.
A primer curs, el treball se centra en la presa de consciència corporal i vocal a través d’un conjunt de tècniques de veu, entre les quals destaca Fitzmaurice Voicework ®. Aquesta metodologia posa l’èmfasi en la respiració, la vibració i l’alliberament de tensions físiques i emocionals que bloquegen la veu. Mitjançant exercicis de tremolor, respiració profunda i escolta interna, l’alumnat descobreix una veu més orgànica, connectada al cos i a l’impuls expressiu. Aquest primer contacte és clau per establir unes bases sòlides que permetin una emissió vocal lliure i disponible per al treball interpretatiu.
Al segon any, la formació incorpora la tècnica Roy Hart, que amplia la concepció tradicional de la veu i explora tot el seu potencial expressiu. A partir de les bases desenvolupades al primer curs, aquesta disciplina convida l’intèrpret a investigar registres vocals no convencionals, a treballar amb la veu com a vehicle d’emocions extremes i a trencar límits personals i sonors. El treball amb Roy Hart fomenta una veu valenta, creativa i profundament vinculada a l’experiència emocional de l’intèrpret, enriquint així la seva presència escènica.
A més del treball vocal, al llarg del grau, la dicció catalana i la dicció castellana tenen un paper central. El domini acurat de les dues llengües garanteix la claredat del discurs, el respecte pel text i la capacitat de comunicar amb precisió i matís. La feina sobre la fonètica, l’articulació, l’accentuació i la musicalitat de cada idioma permet a l’estudiant adaptar-se a diferents contextos professionals i estils dramatúrgics.
Finalment, la importància de totes aquestes disciplines rau en la seva complementarietat. El treball de veu, cos i dicció no es pot entendre de manera fragmentada, sinó com un conjunt integrat que dona suport a la interpretació. Gràcies a aquest recorregut de quatre anys, l’intèrpret adquireix eines tècniques i expressives que li permeten comunicar amb autenticitat, consciència i potència a l’escena.
Mariona Esplugues, Cap del Departament de Veu i Expressió oral.
El teatre musical és per nosaltres una disciplina completa, que uneix el rigor tècnic amb la veritat escènica.
El recorregut de Teatre Musical d’Eòlia es desplega potencialment a partir del segon curs, tot i que en el primer curs tots els estudiants del Grau en Interpretació treballen la veu cantada i la teoria musical en assignatures com Laboratori de cant, Llenguatge musical 1 i, a nivell particular, a Cant escènic 1.
El desplegament del recorregut s’articula seguint l’evolució històrica del gènere. El repertori utilitzat a primer curs és bàsicament el que entrena i exercita un tipus de so més proper al líric (anomenat legitimate voice): Richard Rodgers, Irving Berlin, Gershwin, Leonard Bernstein, Kurt Weill. A segon s’entrenen les eines actorals per encarar la interpretació de cançons i s’utilitza el repertori de la Golden Era (Broadway sound): Kander, Herman, Sondheim, Coleman. A tercer es posa el focus en el so modern i el repertori que es treballa en totes les assignatures del recorregut és el que utilitza el micròfon i totes les seves possibilitats estètiques i tècniques: Jason Robert Brown, Andrew Lippa, Lloyd Webber, Lin-Manuel Miranda, Jeanine Teasori, Anaïs Mitchell, Sarah Bareilles. A quart curs, l’intèrpret consolida la seva autonomia artística, prepara el TFG i posa a prova totes les seves habilitats en projectes integrats. El recorregut culmina amb un artista complet, versàtil i preparat per al context professional.
La nostra experiència en la docència ens ha evidenciat que l’actor abans de tenir un domini absolut del seu instrument vocal primer l’ha d’expandir i ampliar i trobar el component lúdic que el faci gaudir sense por. En aquest aspecte, el primer any de formació de l’escola busca això: treure a l’intèrpret del cap i trobar el seu jo més intuïtiu i una veu ampla i sana. A partir del segon any, l’exigència creix (hi ha una prova de nivell per accedir a la menció de teatre musical) i aquí demanem una actitud professional als nostres estudiants. El tercer curs, amb el so modern, comencem a treballar tècnicament el virtuosisme de la veu. A partir de quart curs, entenem que l’intèrpret ja té una plena consciència del seu instrument i aquí el que volem és que es responsabilitzi del seu camí artístic i busqui la seva veu amb un acompanyament rigorós.
El Centre Superior d’Art Dramàtic Eòlia va sorgir en el moment àlgid de la companyia Dagoll Dagom, i de fet aquest companyia, junt amb Tricicle, van ser els fundadors de l’escola l’any 2000. És per això que el teatre musical de nova creació i en català és una de les apostes del centre, que es pot veure reflectit en els Treballs Finals de Grau dels estudiants d’aquest recorregut i en tot el material i recursos docents que l’escola posa a la seva disposició.
Nuria Sánchez i David Pintó, Caps del Departament de Teatre Musical.
La interpretació davant la càmera té una especificitat especial i diferent d’altres tipus d’interpretacions. Conèixer les diverses escoles interpretatives, les diferents formes d’aproximar-se a un guió, els gèneres i sub-gèneres que conflueixen en tot producte audiovisual és el primer dels objectius d’aquesta branca formativa.
Des del cinema, la televisió, els programes d’entreteniment, d’sketxos, videoclips, curtmetratges, etc. esbrinarem com millorar, perfeccionar i polir les eines i tècniques dels alumnes.
Basem la nostra marca pedagògica en l’anàlisi i visionat de les grans interpretacions de la història del cinema.
El coneixement exhaustiu dels grans motors de canvi que han suposat pel setè art un abans i un després en el món de la interpretació.
Assolirem els coneixements necessaris per afrontar la lectura i el repte d’un paper, els mecanismes propis d’un rodatge cinematogràfic i/o televisiu i sobre tot, realitzarem pràctiques per què l’alumne aprengui en primera persona els recursos tècnics necessaris per formar-se com actor davant la càmera.
El Procediment Daulte és un procés d’entrenament actoral que s’inclou com un bloc dins les assignatures d’interpretació d’Eòlia, tant en els estudis superiors com en les titulacions pròpies.
A partir d’improvisacions l’aula es converteix en un espai segur per explorar la llibertat interpretativa i per inventar la ficció i l’emoció.
La imaginació per donar lloc a allò que no hi és encara, el compromís amb el joc i el respecte per les seves coordenades, la confiança i complicitat cap a allò que l’alteritat ens proposa, es converteixen en la guia per a gaudir d’un entrenament actoral eminentment lúdic i pràctic que ens permet reconèixer les habilitats interpretatives de les actrius i actors, explorar-les i potenciar-les.
L’entrenament és un procés col·lectiu que permet identificar aspectes singulars de la interpretació de cadascun dels seus integrants. És un procés a través del qual cada actriu o actor va ampliant el seu ventall emocional i va adquirint més eines per a l’actuació.
Les assignatures on s’hi inclou Procediment Daulte són: Sistemes d’interpretació 5, 6 i 7 (Estudis Superiors) i Interpretació 2 i 3 (FPA).
Carme Poll, Coordinadora de l’Entrenament Daulte.