Un homenatge a totes les persones que van perdre la vida per VIH durant la Barcelona preolímpica.

21 d’octubre del 1986. El Javier, morint-se degut a complicacions del VIH, somia que es retroba amb el seu germà mitjà, el Juan Carlos.

“A l’estiu del 2019 vaig començar el meu procés de recerca per escriure una obra de ficció sobre el VIH; ja havia intentat copsar aquest tema uns anys abans, però aleshores no tenia el coneixement per afrontar-lo amb tota la seva complexitat, tant emocional com política.

Barcelona va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 92 al 1986, mentre l’epidèmia del VIH s’escampava pels carrers de la ciutat, i l’estratègia comuna en aquells moments va ser el silenci, convertint el rècord de les víctimes en quelcom privat, aliè a la narrativa oficial de les institucions d’aquella època. Aquesta obra és un homenatge a totes les persones que van perdre la vida a causa del VIH, a les que viuen amb ell avui en dia, i a les que van alçar la veu quan encara era tabú; al col·lectiu LGTB+, als que ja no hi són, als que van sobreviure a aquells temps, els que sobreviuen als actuals (perquè com diu l’autor Rubén Serrano amb el títol del seu nou llibre, ”No estamos tan bien”, i els que encara han de venir.

Oriol Bertran

Dirigida i escrita per Oriol Bertran

Interpretada per Sergio Navarro

Escenografia: Natalia Jiménez

Ajudantia de direcció: Clara Peteiro

Una producció d’Eòlia i+D
Mostra de Creadors Emergents 2021

Més informació i entrades a teatreolia.cat/hacerse-el-muerto/