Treball Final de Grau

Quatre joves queden de tant en tant en un garatge per tocar música plegats. Avui és un dia com qualsevol altre. Un d’ells ha arribat tard, i fora de la petita esbroncada inicial no sembla que hi hagi gaires desavinences entre els membres del grup. En un moment donat, mentre els altres conversen, una de les noies mima obrir un armari inexistent i extreure’n un got o una copa, per abocar-hi un líquid (també inexistent) a dins, i després beure el seu contingut d’un sol glop. Pels altres tres, tot normal, no fan cap comentari. Arriba l’hora d’acomiadar-se, tots tenen alguna cosa a fer, però en lloc de sortir del garatge cadascun dels membres s’asseu en una cadira i s’adorm. Quan es desperten de nou, notem que alguna cosa ha canviat. No semblen els mateixos personatges que havíem vist abans. Perquè de fet, no ho són. Són els avatars dels quatre jugadors que es troben per tocar música. I ara, alguna cosa ha despertat en ells: la seva pròpia consciència. Consciència de què són i de qui són, i tenen ganes d’alliberar-se. A partir d’aquest moment comença un pla per poder desfer-se dels seus creadors, però no ho poden fer sols. Necessiten un còmplice a l’exterior; potser un dels quatre jugadors.