
EÒLIA ESCENA EMERGENT 2025
Per què el que més ens costa són les evidències?
Creixem oblidant que la incertesa era l’única realitat de la nostra infantesa, i just quan ens convencem que hem après a controlar la vida, es presenta la mort.
A través del teatre físic i fragments propis de text, volem començar parlant dels finals, estem col·locant paraules a la conversa que no vam tenir quan la mort es va presentar per primer cop. Ens trobem observant el moment en el qual descobreixes que la vida s’inicia, quan t’adones que és finita.
La nostra societat ens educa amb la necessitat d’afrontar la mort d’una única manera, però la mort és l’únic llenguatge que desconeixem, no té cap sentit limitar-lo. La mort no ens obliga a res mentre estiguem vius així que desprenguem-nos de la culpa i deixem-nos improvisar. Dedica més d’un minut de silenci, a sostenir preguntes sense resposta.
Estem diagnosticats d’un final, proporcionem un espai on qüestionar com portem la vida i validem qualsevol procés. Convivim amb normes establertes, amb decisions preses, ha arribat el moment de què l’APRENDIZ perdi el judici.
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Inés J.Borrell
PERFORMERS: Alba Grasa, Alba Herrojo
COMPANYIA: Ojo de Loca
MOVIMENT: Ela Villanueva
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Julieta Laxalt
MIRADA EXTERNA: Carla Torres
AJUDANTIA DE PRODUCCIÓ: Ada Montserrat
FOTOGRAFIA: Lucia Castro
TRÀILER: Uma Jareño
Una producció d’Eòlia Escena Emergent 2025
