BECAODISSEU 2025 logo

BECA ODISSEU EÒLIA

PROGRAMA DE SUPORT A LA CREACIÓ: PROJECTE RESIDÈNCIA ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ PER A COMPANYIES. TEATRE EÒLIA

La Beca Odisseu neix el 2018 i forma part del projecte dels Espais de Creació Eòlia juntament amb el Teatre Eòlia i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona.

El seu objectiu principal és donar suport a les companyies del país per a la creació i producció dels seus nous espectacles. Així doncs, la Beca Odisseu Eòlia vol donar un espai d’assaig i experimentació on provar i desenvolupar els llenguatges teatrals propis d’aquestes companyies.

Bases i sol·licitud

Termini de presentació de sol·licituds: del 2 al 29 de juny de 2025.

Amb el suport de l’Institut de Cultura – Ajuntament de Barcelona

En aquesta edició 2025 se seleccionarà un projecte que rebrà:

-Un ajut econòmic a la producció de 5.000€ (impostos inclosos)

-Residència artística als Espais de Creació Eòlia

-Acompanyament i seguiment artístic i de coordinació

-Residència tècnica al Teatre Eòlia

-Estrena i exhibició durant el 2026 al Teatre Eòlia

Foto retro, presa en interior, d'un nen petit assegut amb les cames creuades a terra. El nen, amb el cabell fosc i samarreta blanca i pantalons curts blaus, mira directament a càmera amb una lleu somriure. Sosté amb les dues mans un llibre infantil de la col·lecció 'Barbapapa i els Laberints', on es veuen els personatges.

Obra guanyadora 2025:

El dibuixant de laberints”, de Nil Martín, direcció de Júlia Valdivielso, ha estat el projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia 2025.

El projecte rebrà un ajut econòmic a la creació de 5.000€ (impostos inclosos), residència artística als Espais de Creació Eòlia, acompanyament i seguiment artístic i de coordinació, residència tècnica al Teatre Eòlia i estrena i exhibició durant l’abril de 2026 al Teatre Eòlia.

“El dibuixant de laberints” tracta el pas de la infantesa a l’edat adulta a partir del record d’un nen obsessionat en el món dels laberints. El laberint com a metàfora de la curiositat humana però també com a pèrdua de rumb o de sentit a la vida. Perdre’s per trobar alguna cosa o perdre’s com a finalitat en si mateixa.

Avui he decidit tornar al laberint d’Horta, on tants cops havia anat de nen. Vosaltres m’hi acompanyareu, i viatjareu amb mi a les profunditats del meu —i del vostre— cervell; de les meves —i de les vostres— pors; de les meves —i també, de les vostres— esperances. Pel camí trobarem éssers mitològics, somnis d’infantesa i llegendes del pop, com ara un home-laberint, el Minotaure grec, Ariadna i el seu fil o, fins i tot, el Doraemon, el gat còsmic més famós de tots els temps. Esperem no perdre’ns. – Nil Martín