Treball Final de Grau

EÒLIA ESCENA EMERGENT 2025

MARTÍ TORRAS

Dues reporteres joves d’una ràdio pública estrenen programa i l’oportunitat laboral que tant temps han esperat. NO ES POT SABER, el seu pòdcast de divulgació històrica és un èxit arran d’explicar la seva història familiar. Un èxit que en certa manera les enfrontarà a elles també.

Als anys vuitanta la Família Rodríguez i Savalls (molt important la “i” que ens indica que són de casa bona) s’enfronta a la joventut de les seves filles. La gran, l’Olga, milita en un partit d’esquerres amb la seva parella i la seva millor amiga; la Maria, la mitjana, navega pels bars d’ambient de l’underground de Barcelona on coneix a la Júlia, la seva futura parella; i la Irina (que no creix) és testimoni de les anades i vingudes de les seves germanes, de les seves escapades de nit, dels seus errors i dels seus encerts.

La Transició acaba i amb ella els ideals revolucionaris. L’entrada de la SIDA a Espanya fa estralls entre la població LGBT i les tensions dins la família van en augment. La Irina veurà la caiguda en desgràcia del partit de l’Olga i de com la Maria serà repudiada per la seva família, en posar-se a treballar en un hospital que guareix malalts de VIH.

NO ES POT SABER, ens mostra la Barcelona dels vuitanta, i la del present. Plegada de precarietat i marietes, de gent que cuida i gent que es revolta, una ciutat on caben les “bolleres”, les transformistes, les senyores de Gràcia i les dives del Paral·lel, amb els bars plegats dels personatges més peculiars que t’ensenyen les millors lliçons de vida, i d’aquella gent que vols tenir al costat en els últims instants.

NOTA DE DIRECCIÓ

“No es pot saber” és molt més que un musical de creació, és un musical que posa el focus en la ciutat de Barcelona, i en les lluites socials que hi va haver a les acaballes de la dictadura. Ho fa des de la comèdia i també des del drama, picant l’ullet a dues generacions que s’interpel·len dins i fora de l’escenari.

La divertida i punyent trama de Mario Rebugent, embolcallada per la meravellosa música i emotives cançons de la Núria Llausí fan de pont entre intèrprets, autèntics impulsors el projecte, i equip artístic, parlant de dues èpoques que uns i altres coneixen de primera mà i serveixen per connectar aquests dos mons.

En aquest full en blanc que és la Barcelona postdictadura, dibuixem els anhels de la contracultura barcelonina dels anys 70 i els contraposem amb l’acceptació desitjada i normativa d’una Democràcia ingènua que es construïa sobre els fonaments del franquisme. Aquest musical és un homenatge a una generació de gais i lesbianes que començava a lluitar contra la discriminació i l’homofòbia, quan encara era perseguida pels grisos. Una generació valenta i silenciada que va patir i lluitar fermament contra l’epidèmia de la Sida.

Hi ha qui pensa que els avenços del col·lectiu LGTBI+ dins la societat catalana han estat més que rellevants aquests darrers 40 anys. On cal posar el focus ara és en els 40 anys que han de venir. És on s’haurà de veure si es fan els passos definitius per erradicar l’LGTBI-fòbia.

Dramatúrgia: Mario Rebugent

Direcció: Martí Torras Mayneris

Direcció i composició musical: Núria Llausí

Intèrprets: Pau Cardona, Daniel Crespo, Anna Gallart, Xènia Garcia, Marina González, Mar Guarch, Fiona Salvador, Miriam Sanromà, Naís Santapau, Gala Tordera

Músic en directe: Unai Eizagirre

Ajudant de direcció: Júlia Masnou, Carme Poll

Producció musical: Unai Eizagirre,  Núria Llausí

Assessoria vocal: Mariona Castillo

Coreografia: Ana Albornoz

Escenografia: Martí Torras

Vestuari i maquillatge: Ana Sabina

Il·luminació: Andrés Piza

Producció: Laura Manchón

Agraïments: Mireia Bravo, Joan Jiménez, Moisés González, companyia La Saura i a les nostres famílies.

Una producció d’Eòlia Escena Emergent 2025