Eòlia Escena Emergent

A l’illa de plàstic que flota enmig de l’oceà, un lloc perdut entre la realitat i la metàfora, hi conviuen tres personatges singulars, cadascun amb un passat que el porta fins a aquest indret insòlit. Aurea, la pionera, va arribar-hi fugint de la civilització. Amb una barreja de saviesa i solitud, ha creat un sistema de vida basat en la llibertat absoluta i el respecte per la natura, un paradís fràgil enmig del caos oceànic. Bill, el segon en arribar, porta el pes d’un passat violent. Tot i que busca començar de nou, no pot evitar sentir-se atret per la comoditat i el control que li oferia el món que va deixar enrere. I Click, l’últim a aparèixer, és un esperit inquiet que només vol ser acceptat, encara que això signifiqui canviar-se a si mateix per encaixar. Tot i les seves diferències, els tres mantenen un fràgil equilibri fins que la presència recurrent d’una misteriosa llúdriga comença a alterar la dinàmica. La llúdriga, que simbolitza el poder, la bellesa i el
caos de la natura, es converteix en un catalitzador d’un conflicte latent. Què significa realment aquesta illa? És un refugi o un nou camp de batalla per les ideologies i el poder? La lluita pel control de l’illa posa a prova els vincles entre els tres personatges, obligant-los a enfrontarse no només als altres, sinó a les seves pròpies contradiccions. Mentre el plàstic de l’illa es manté a la deriva, igual ho fan les seves certeses. La pregunta és: fins a quin punt l’illa pot seguir sent verge en mans d’éssers humans? I què significa, en realitat, “governar” un lloc que no pertany a ningú?

Enmig del vast oceà, sura l’illa de la brossa, plegada de plàstics-deixalla de la nostra existència, on sobreviuen tres personatges intentant forjar una nova civilització. El poder començarà a exercir la seva corrupta influència i les diferents postures començaran a aflorar: Aurea aposta pels consens i la cooperació. Bill s’inclina per les lleis, l’ordre i la disciplina. Clic, es deixa influir segons li vingui millor, descobrint pel camí, el poder que pot obtenir de les altres mitjançant l’amor i la por. A mesura que les desavinençes es fan més visibles, els límits entre el bé i el mal es difuminen.

DIRECCIÓ: Sara Sors
DRAMATÚRGIA: Sara Sors
INTÈRPRETS: Marta Margarit i Edu Méndez
PRIMER AJUDANT DE DIRECCIÓ: Imai Adalid
SEGON AJUDANT DE DIRECCIÓ: Paula Castillo
MOVIMENT: Eduardo Méndez
ESPAI SONOR: Imai Adalid
IL·LUMINACIÓ: Andrés Piza

CONSTRUCCIÓ D’ESCENOGRAFIA: Francesca Riu i Lluís Polo Blanco

TUTORA TFG: Natalia Barraza

AGRAÏMENTS: Marc Sirisi, Carla Vilaró, Víctor Gil