Un cop més, els alumnes que estan cursant l’últim any de la seva formació a Eòlia ens conviden a gaudir del muntatge final que han preparat durant l’assignatura de Pràctica Professional.
Enguany, han comptat amb la col·laboració de Marc Martinez com a director i de Sergi Pompermayer com a autor del text. I el resultat d’aquest treball conjunt és EL PLATA, un espectacle cabareter que ens transportarà a la Barcelona de primers del segle XX.
Funcions
Divendres 8.05 a les 21h
Dissebte 9.05 a les 18h i 21h
Diumenge 10.05 a les 18h i 21h
Dilluns 11.05 a les 18h i 21h
Interprets:
Elena Ribera com a miliciana
Mateu Bauçà com a mestre de cerimònies i pianista
Maria Ramírez com Doña Carmen
Sònia Masuda com a Mag Ding
Jone Arteagoitia com a la Diva
Vane Estrada com la Mercedes
Nico Bassó com a cambrer
Marta Vilaró com a Vedette
Joan Scufesis com a Ramonet, el còmic
Lluís Altés com a Don Luis.
Ajudants de direcció: Aldara Ojeda i Raquel Reyes
Direcció Musical: Mateu Bauçà
Espai Escènic i Cartell: Marc Martinez
Direcció Artística: Bel·lo Torras
Construcció: Ricard Vallverdú
Vestuari: Nidia Tusal
Coreògraf: Juli Bellot
Disseny Gràfic i Fotos: Anna Albalat
Enrades: 10€ entrada general / 5€ amb carnet d’Eòlia, alumnes ITES i membres d’Associació d’Actors
Per reservar les entrades podeu enviar un correu a entrades.plataforma@gmail.
Marc Martinez: La forma d’EL PLATA.
“Ha de ser obra de la juventud
romper las cadenas de la esclavitud.
Hacia otra vida mejor
donde los humanos gocen del amor.
Debéis las mujeres de colaborar,
en la hermosa obra de la humanidad;
mujeres, mujeres, necesitamos vuestra unión
el día que empiece nuestra grande revolución.
Hermanas que amáis con fe la libertad
habéis de crear la nueva sociedad…
El sol de gloria que nos tiene que cubrir
a todos en dulce vivir.”
Tot el que he volgut explicar amb EL PLATA, d’alguna manera, és en aquesta cançó. En les paraules de la seva lletra i en els sentiments que tragina la seva música, senzilla i popular. La cantàvem els milicians a Terra i Llibertat, una pel·lícula de Ken Loach en la qual vaig tenir la sort de participar ara fa 22 anys (havia de venir un cineasta britànic a explicar-nos la Guerra Civil espanyola; deu tenir alguna cosa a veure amb el fet que els millors historiadors de la nostra història siguin anglesos, oi).
En el treball de camp que vaig fer per preparar la pel·li -l’experiència professional més bèstia que he viscut mai-, vaig sentir els vells excombatents de la CNT i del POUM enraonar obertament d’un concepte que no coneixia: la Revolució Social del 36! A casa meva, com a la majoria de llars catalanes, no es parlava gaire de la guerra, i encara menys d’aquesta suposada “revolució”. A tot estirar, en alguna sobretaula de diumenge, i amb la boca petita, de “rojos y nacionales” i para de comptar.
Va ser després, durant el rodatge, a l’Alt Maestrat, quan vaig veure que allò no anava de cap Guerra Civil, sinó d’aquest únic i original intent de voler, per primer cop en la nostra història, canviar-ho tot.
EL PLATA vol ser un homenatge a aquella gent de Barcelona que un dia va sortir al carrer, armada, a lluitar contra els feixistes en nom de la llibertat, i que després d’aturar heroicament l’exèrcit revoltat, va engegar un procés únic en la història del nostre país perquè, a més a més de ser valents, van creure que un altre món és possible.
Per acabar, tan sols vull dir-vos que, la Revolució, si algun dia tira endavant… crec que la faran més aviat les dones. I nosaltres, companys, camarades, ens quedarem a la reraguarda, tot esperant Godot, fent força!, mentre a les trinxeres es lliura la batalla de l’amor, segurament, en pau i harmonia.
A LAS MUJERES. A la meva mare. A la meva filla.
PD: Companyia, encara queda molt camí.