Benvolguda comunitat d’estudiants d’Eòlia,

Són temps de canvis, i en els darrers anys n’hem viscut uns quants. Portem gairebé un any convivint, patint, i cedint espais de la nostra llibertat per la Covid-19. I resistim. I en aquests moments hem rebut amb estupor i tristesa la notícia que des d’un determinat sector del professorat de l’IT, durant dècades, s’han estat portant a terme actuacions de (presumptes) abusos que haurien de ser imperdonables per a un docent; abusos sexuals i de poder que desqualifiquen absolutament a aquells qui els practiquen i aquells qui els fomenten, i també a aquells qui els poguessin haver emparat. Aquestes pràctiques són en molts casos una forma de corrupció i també un delicte.

Notícies com aquesta ens regiren per dins i ens provoquen repulsa. Però també ens omplen d’esperança perquè ens indiquen amb urgència el camí per encetar i aprofundir en un nou paradigma social que no pot esperar més.

Esperem poder treballar juntes amb vosaltres per fer que qualsevol mena d’abús, ja sigui sexual o de poder, o de qualsevol altra mena, no es pugui produir a casa nostra. I per extensió en el món de les arts escèniques (ni en el món acadèmic ni en el professional).

Hem de saber que el que permetem a les escoles és el que us acabareu trobant a fora en el futur. Un futur que us pertany i que és vostre, de les generacions que us esteu formant.

Si us plau, no donem mai espai i no permetem cap actitud incipient que violi el codi ètic al qual ens devem: responsabilitat, sensibilitat, creixement, llibertat, treball, humanisme i respecte, aquests són els valors de la docència, mai la coacció, l’autoritarisme, la intolerància o l’abús de cap mena.

Ha passat el temps de la docència autocràtica dels gurus i els éssers intocables que infonen por i amb els quals no es pot dialogar ni raonar. Obrim-nos a una nova era on el respecte per totes les persones marqui el pols de l’activitat artística i docent, si us plau. És on sempre hem volgut anar. Anem-hi totes juntes. I superem d’una vegada els pedagogs que pensen que el dolor i el trauma dels joves artistes és el calvari que cal recórrer. I que gaudeixen torturant, i que busquen el seu benefici. No cedim ni un sol metre a aquestes actituds egoistes i prehistòriques, hereves d’un sistema caduc que fomenta el trauma i que amputa vocacions.

Ens avergonyeix també veure com una societat forjada en un masclisme arcaic no respecte a la dona, ni tampoc a les persones sensibles en general. L’art ha d’obrir, sens dubte, el camí d’aquests nous paradigmes que han d’acabar conformant una societat més igualitària, menys dogmàtica i també més justa. I això tan sols ho aconseguirem si treballem de manera constant i continuada amb aquests objectius.

Des d’Eòlia ens comprometem a redoblar esforços per seguir de prop la pista a qualsevol actitud que pensem que no sigui ètica en funció d’aquest sistema de valors, i actuarem de manera implacable, i sense contemplacions, contra qualsevol indici d’abús. Denunciarem aquestes actituds, de casa o de fora. I ho canviarem quan sigui a les nostres mans. I això és una cosa que només podrem fer si treballem en equip, com a comunitat, i fent que la comunicació flueixi. Tenim molts canals per comunicar-nos. Fem-los servir.

Sembla increïble estar parlant d’agressions sexuals o d’abusos de poder en àmbits acadèmics i artístics en el segle XXI. I sembla impossible que hi hagi qui travessa aquestes línies vermelles, en àmbits acadèmics i també professionals. Aquest àmbit també és preocupant. Mereix una reflexió encara més profunda. Què passa a la professió? Quines actituds es donen per bones i no ho són? Cal obrir el debat de tot això ara que s’ha obert la ferida infectada i posar-hi remei.

Alguna cosa fa pudor a Dinamarca. Però si els presumptes aprenents de Harvey Weinstein del món ja no viuen tranquils, i comencen a caure dels seus pedestals gràcies al coratge de les seves víctimes, potser tindrem un món millor.

Si els que hem desitjat tota la vida aquest canvi social no el fem ara, està clar que no el farem mai. Per començar, tan sols ens cal una cosa simple però alhora incalculablement valuosa: Aprendre a respectar.

Direcció i coordinació acadèmica.