Imatge d'una persona asseguda a terra amb les cames obertes, vestint un mono de quadres escocesos vermells i verds, una camisa mostassa, mitjons de rombes grocs i sabates, sostenint una copa de vi negre.

EÒLIA ESCENA EMERGENT 2025

Atrapades com cada dia en el mateix bar, tres noies comparteixen els desitjos frustrats que les travessen. Tot i l’entesa i la compassió que acaba apareixent entre elles per primera vegada després d’haver-se compartit els seus anhels, no son capaces de sortir del cercle desidiós al qual es veuen evocades. La frustració ha esdevingut la seva rutina i, per mirar d’apaivagar-la, beuen i es lamenten en va.  Com sortir d’això? Feta en clau híbrida, la peça pretén ser en el fons una oda irònica i poètica als petits moments que ens passen per davant, però que no sempre estem obertes i disponibles per copsar.

Desidia és una peça híbrida que pretén ser una declaració d’intencions de La Diminuta i companyia. L’aposta és la d’un teatre de víscera que, havent begut de l’estranyament de la quotidianitat a través del gest de companyies com les de DV8 i Peeping Tom, pretén abordar el realisme màgic en escena a través de llenguatges físics, visuals i performatius. La dansa, els objectes així com la importància del so i la llum faran de Desidia un poema visual ple d’imatges i punts de vista diferents capaços d’obrir noves escletxes a la realitat i que penso que fan falta en el nostre context tant social com artístic.

NOTA DE DIRECCIÓ

Tal i com deia Byung-Chul Han vivim en la  societat de l’”optimisme”, una societat que no fa altra cosa que fer-nos creure que l’esforç i l’ambició ens duran a l’èxit i la conquesta de la felicitat. Davant del fracàs d’aquesta expectativa apareix la desídia, una passió que s’ha acomodat en el temps i que pren forma d’insatisfacció crònica. Aquesta sensació enquistada ens manté estancades en aquelles coses que no podem acomplir i fa que el desig es difumini i es dilueixi de tal manera que ens acabem conformant i amollant al nostre context que avui habitem per inèrcia.
Tornar a desitjar de veritat davant d’un món sobre estimulant que ens ho posa tan difícil és una lluita del dia a dia. Sovint aquesta pulsió adormida del desig és més a tocar del que pensem però la conformitat ens cega de veure’l. Que torni a florir potser passi per poder-lo expressar, per petit que sigui, a tot aquell que es trobi al nostre voltant.

4 i 5 de desembre de 2025

A les 20h.

SALA: Auditori de Sant Martí
DURADA: 75 minuts
PÚBLIC: +16
GÈNERE: Escena Híbrida
IDIOMA: Català

Per a la funció del 4 de desembre, reserva la teva entrada enviant un email a produccio@eolia.cat

Dramatúrgia i direcció: Sara Q. Pipó
Ajudantia de direcció: Lili Molina Martínez/Amanda Her
Interpretació: Georgina Balart, Marta Codina, Zaida Lloveras
Disseny de so: Ernest Pipó
Escenografia: Cesc Colomina
Il·luminació: Sílvia Valls
Vestuari: Elena Baliarda
Fotografia: Gemma Almenara
Ajudant en pràctiques (Erasmus Young Entrepenaur): Fien Vandermeersch

Agraïments: A totes les persones que han confiat en la meva idea des del seu  germen i que m’han vist enamorar-me’n, desenamorar-me’n i tornar-me’n a enamorar. Gràcies per ser-hi, sense vosaltres tot això no tindria sentit.  Us admiro i us estimo: Ernest, Cesc, Sílvia i Marta C.

També a les que han arribat després per omplir de llum i vitalitat les meves pors i angoixes. Gràcies per confiar i sumar tota l’estona: Zaida, Georgina, Lili, Elena, Amanda, Fien i Gemma.

A  la Marta Tirado per posar-hi sempre  tots els sentits i  ajudar-me a anar més lluny.

Als meus pares que tot ho donen sempre tothora i tot arreu.  Sou meravellosos.

A la Berta, perquè sempre hi és i, si us plau, que sempre hi sigui.

A la Sara S,  a la Judit i a la Marta M.  per escoltar-me sempre des de l’amor.

A la Unió de Sant Cugat, a la Nau Ivanow, al CC Sant Martí i a l’Auditori Sant Martí que ens han obert les portes i ens han posat a l’abast els recursos per a poder crear aquesta història. Gràcies també a les que vau  posar-hi el cos i la creativitat en tots aquests espais: Aida, Sandra i Maria.

I gràcies a Eòlia per seguir fent-me creure que les arts en viu son un acte de resistència davant d’un món cada vegada més individualista i digital. Que bé que el teatre sigui encara un espai on poguem trobar-nos de manera presencial per compartir-nos i coneixe’ns una mica més. I que bé que des del meu privilegi pugui intentar dedicar-m’hi.

Una producció d’Eòlia Escena Emergent 2025