Interpretando a Rinconete y Cortadillo

Damunt l’escenari dels teatres, que ja no saben si recordar o somiar, Rincón y Cortado reviuen l’eterna comèdia de les seves vides. Entre fustes que xerriquen, budells que ressonen i llums que, amb prou feina, vencen les ombres, repeteixen la mateixa història des de fa ja quatre-cents anys. Era el Segle XVII quan aquests dos “pícaros” van fugir de Sevilla i es van transformar en actors de necessitat. Rincón, autor d’aquesta farsa, ha convertit la societat en el seu escenari i les seves rèpliques en veritats. Cortado, en canvi, està cansat de viure famolenc i somia amb teixir el seu propi destí. En aquesta obra, que pretén reflexionar sobre la identitat, la dignitat i la doble moral, els dos “comediantes” dialoguen entre l’escena i la realitat, dins un món on actuar no és només representar, també ho és sobreviure.