Jordi Prat i Coll
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UPF i en Direcció escènica i Dramatúrgia pel Institut del Teatre. Director de teatre, dramaturg, traductor i pedagog. Ha dirigit espectacles en el Teatre Lliure, la Sala Beckett i la sala La Planeta. Professor de Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’ESAD Eòlia.
Què es necessita per a ser director o dramaturg?
Sobretot, moltes ganes! Quan una persona tria la carrera que vol estudiar, és perquè sent que alguna cosa l’atreu cap aquest camp. Sembla que, si t’interessa i vols dedicar-te al teatre, la interpretació sigui el camí lògic, però, no oblidem que existeix un altre, també molt creatiu, que és el camí de la direcció i de la dramatúrgia. Sense dubte, si t’agraden les arts escèniques, és un espai on podràs desenvolupar-te des de molts punts de vista diferents, des de l’escriptura, la creació d’equips, l’estètica i, fins i tot, des de la teoria, per què no?
Què ofereix aquest tipus d’estudis?
Són estudis molt lligats a un procés vital i al coneixement intel·lectual i emocional, ho trobo molt ric! Hi ha un aprenentatge de coses que es poden ensenyar, però, jo ho agafaria molt “amb pinces”. Abans que res, són carreres de crear grups, de compartir experiències. El fet de treballar molt amb les emocions implica un coneixement del mateix individu que pot anar molt bé fins i tot si al final no s’acaba de dedicar al món del teatre.
Per fer-nos una idea millor sobre el contingut de les classes, explica’ns, quines assignatures imparteixes? En què consisteixen?
Amb els estudiants de primer curs de Direcció i Dramatúrgia, treballem l’Escenografia i Escenificació, jo la subtitulo “el llenguatge escènic”. Anem ubicant els conceptes que ja els sonen, com el de “quarta paret”, “les convencions”, “tipologia de personatges”, “personatge estereotip” o “personatge-tipus”. Toquem molta praxi. Mirem vídeos de gent interessant com Pina Bausch, Calixto Bieito, per exemple. Hi ha una part teòrica, perquè l’assignatura és teòrica, però, tot vinculat a una part pràctica.
Al segon curs imparteixo l’assignatura de Direcció d’actors, dividida en dos parts. Primer, ens centrem en el mètode Stanislavsky, i el confrontem amb la manera de treballar d’altres directors com Peter Brook, Bertolt Brecht, Meyerhold o Vakhtangov. Busquem els punts que tenen en comú i què els fa diferents.
La segona part de l’assignatura és absolutament pràctica. Convidem actors professionals i els alumnes dirigeixen escenes molts breus basades en textos contemporanis. No busquem una única manera de dirigir actors, però, intentem observar que quan les indicacions s’estan donant bé, allò dóna un fruit, i quan el director està perdut o ansiós, el resultat és diferent. En aquest sentit, després revisem la classe entre tots i busquem referències dels directors i dels conceptes teòrics que vam conèixer durant el primer quadrimestre. D’aquesta manera fem que tota aquella teoria es converteixi en pràctica i que cadascú agafi de cada director, de cada moment i de cada actor, allò que li pot anar bé.
Sabem que és una feina que s’aprèn fent-la, podem parlar-ne molt, però, això no vol dir ser un bon director, sinó tenir uns coneixements que donen fonaments per poder arribar a ser-ho.
Continuem el fil que has començat, l’equilibri entre la teoria i la pràctica… Sabem que els estudiants de l’ESAD d’Eòlia valoren molt la possibilitat de fer les pràctiques des del primer curs. Creus que estan preparats per dirigir des de l’inici de la carrera?
Això és el millor! Durant la meva carrera trobavem una mancança molt forta: erem directors però no podíem dirigir ni utilitzar els espais de l’escola per a practicar fins a quart curs. Aquí, des de primer, ja s’hi han de posar.
Ets tutor de les pràctiques escèniques de segon curs. En què consisteix aquest treball?
El primer treball que fan els alumnes, integrant els de Direcció i Dramatúrgia amb els de la mateixa promoció d’Interpretació, és preparar una peça de 20 minuts de realisme escènic. S’ho poden agafar a la seva manera, amb molta llibertat.
La pràctica escènica del segon quadrimestre, la trobo molt important. La nostra font és Bertold Brecht que, com sabeu, trenca amb molts conceptes. Podem estar teoritzant tot el que vulguem, però, després cal enfrontar-se amb els actors, amb els espais i el temps concret. Això serà el resultat final que l’espectador veurà, i no tota aquesta part teòrica que hauran pogut llegir, inventar o treballar. Trobo que és molt, però molt útil.
A més, aquestes pràctiques és una bona manera d’anar coneixent altres professionals amb la mateixa afinitat, de cara a un futur, quan comencin a generar els seus projectes propis, serà molt probable que es busquin entre ells i ja sàpiguen amb qui el seu univers connecta millor. És molt important perquè el teatre és absolutament una feina d’equip. Trobo que unir la Dramatúrgia i Direcció amb la Interpretació, és un gran avantatge que ofereix Eòlia.
I a tu, com a professional d’escena en actiu, què t’aporta dedicar-te, a més, a la docència?
Aquestes no són carreres com les matemàtiques, on no es pot fer derivades integrals sense haver après abans a sumar i a restar. Aquí, tothom ve amb una motxilla al darrere i és més difícil objectivar la matèria. En aquest sentit penso que, més que parlar d’ensenyar, la dinàmica és de compartir coneixement. El fet d’estar en actiu, com és el cas de la majoria de professors d’Eòlia, per l’alumnat és un vas comunicant amb el món escènic real de la ciutat, en aquest cas de Barcelona. S’entén que tot allò que expliquem, ho estem aplicant.
Jo em crec molt la feina de pedagog, per tant penso que, si estàs en actiu, no véns només a donar classes per penjar-te una medalleta, per mi la pedagogia és molt estimulant per la meva feina creativa fora, fa que no abaixi mai la guàrdia, que estigui llegint per a posar-me al dia continuament i que intenti explicar-me bé per a transmetre tots aquests valors que em surten de manera espontània quan dirigeixo.