Imatge de Margarita Maximova

S’ha dit que el cervell és l’objecte més complex i potent de l’univers.

Potser es deu al fet que un òrgan fet d’un quilogram i escaig de proteïnes i greixos ben organitzats, i que ocupa amb prou feines un puny, és capaç d’albergar l’univers en tota la seva riquesa. La neurociència ens està ajudant a saber cada cop amb més detall com s’ho fa el cervell per aconseguir tal fita. En els darrers anys hem après molt sobre com percebem i coneixem el món que ens envolta, des dels aspectes més bàsics com, per exemple, percebre els colors, fins als més complexos, com la nostra vida social.

En aquest curs recorrerem les bases neurals de la percepció, el coneixement, les emocions, l’empatia o la creativitat a fi que ens ajudin a adreçar algunes de les preguntes que relacionen el món de les arts escèniques i la neurociència:

  • Per què anem al teatre?
  • Què es mobilitza en el cervell per entendre i gaudir d’un espectacle?
  • Què passa dins del cap quan llegim una obra i la convertim en un espectacle viu?
  • Amb quins materials neurals treballa un creador per construir una obra?
  • Com s’ho fa el cervell d’un actor per interpretar un personatge?

Si bé és possible que l’alumne no surti amb respostes definitives a aquestes preguntes, en el millor dels casos haurà adquirit algunes eines que li permetin entendre millor diversos aspectes fonamentals de la seva professió.

CURS ONLINE

Pendent de noves dates

 

DOCENT:

oscar web AVIAMÒscar Vilarroya és llicenciat en Medicina i doctor en Filosofia.

Treballa com a director de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva (URNC) i de la Càtedra “El Cervell Social” al Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de publicar articles d’investigació científica en les revistes especialitzades en neurociències, és autor de La disolución de la mente. Una hipótesis sobre cómo siente, piensa y se comunica el cerebro (Editorial Tusquets, 2002), i de Paraula de robot. Intel·ligència artificial i comunicació (Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, Edicions Bromera, 2004).

Neurocientífic apassionat alhora pel teatre i la literatura, cal destacar també la seva obra De botxins i gots d’aigua, premi “Micalet” (Denes, 2003), el llibret de l’òpera Casparo (Palau de la Música, 2011) concebuda per a cantants i robots i amb música de Luc Steels (un dels pioners en Intel·ligència Artificial a Europa), així com el llibret de Fausto (La Monnaie, Brussel·les, 2017). També ha publicat una novel·la, Joc net,  premi “Ferran Canyameres” (Pagès Editors 2004).

 


Imatge de Pau Fabregat

Explicar històries, una qüestió adaptativa

Entrevista a Òscar Vilarroya (a càrrec de Pablo Ley) en la REVISTA ÍTACA

Entrevista en aquest enllaç

 

 

 


 

Llibre d’Òscar Vilarroya: Somos los que nos contamos. Cómo los relatos construyen el mundo en que vivimos. Ariel, Editorial Planeta. Barcelona, 2019.

 

 

COMENTARI DEL DIRECTOR DE LA REVISTA ÍTACA
El món: un relat sense fi. Qualsevol comentari a un llibre és sempre un punt de vista, però en el cas del llibre d’Òscar Vilarroya, Somos lo que nos contamos i, és especialment pertinent tenir clar des de quin punt de vista parles perquè hi ha més d’un nucli d’interès. D’entrada caldria dir que Òscar Vilarroya és un neurocientífic, i el punt d’arrencada de la seva reflexió parteix, amb tota lògica, de les eines amb les quals el nostre cervell, evolucionat al llarg de centenars de milers d’anys, construeix això que nosaltres anomenem una visió del món. Hi ha, segons explica, un impuls narratiu original que genera unes estructures narratives mínimes que ell anomena el relat primordial. Article en aquest enllaç 

Pablo Ley, director de la Revista Ítaca, cap de departament de dramatúrgia i direcció escènica d’Eòlia, dramaturg i periodista.